Conjugaison du verbe Assentir
Temps disponibles
- Infinitif : Infinitif Présent
- Indicatif : Présent, Imparfait, Futur, Passé Simple
- Conditionnel : Présent
- Subjonctif : Présent, Imparfait
- Imperatif : Imperatif Présent
- Participe : Participe Présent, Participe Passé
Infinitif
Infinitif Présent
assentir
Indicatif
Présent
1s assens
2s assens
3s assent
1p assentons
2p assentez
3p assentent
Imparfait
1s assentais
2s assentais
3s assentait
1p assentions
2p assentiez
3p assentaient
Futur
1s assentirai
2s assentiras
3s assentira
1p assentirons
2p assentirez
3p assentiront
Passé Simple
1s assentis
2s assentis
3s assentit
1p assentîmes
2p assentîtes
3p assentirent
Conditionnel
Présent
1s assentirais
2s assentirais
3s assentirait
1p assentirions
2p assentiriez
3p assentiraient
Subjonctif
Présent
1s assente
2s assentes
3s assente
1p assentions
2p assentiez
3p assentent
Imparfait
1s assentisse
2s assentisses
3s assentît
1p assentissions
2p assentissiez
3p assentissent
Imperatif
Imperatif Présent
2s assens
1p assentons
2p assentez
Participe
Participe Présent
assentant
Participe Passé
ms assenti
mp assentis
fs assentie
fp assenties
ASSENTIR
psychologieNiveau 6 (Avancé)
▪ Sens : acquiescer, approuver
- « On a~ à un projet, à une décision. »