Conjugaison du verbe Disgracier

Temps disponibles

Infinitif

Infinitif Présent

disgracier

Indicatif

Présent

1s disgracie
2s disgracies
3s disgracie
1p disgracions
2p disgraciez
3p disgracient

Imparfait

1s disgraciais
2s disgraciais
3s disgraciait
1p disgraciions
2p disgraciiez
3p disgraciaient

Futur

1s disgracierai
2s disgracieras
3s disgraciera
1p disgracierons
2p disgracierez
3p disgracieront

Passé Simple

1s disgraciai
2s disgracias
3s disgracia
1p disgraciâmes
2p disgraciâtes
3p disgracièrent

Conditionnel

Présent

1s disgracierais
2s disgracierais
3s disgracierait
1p disgracierions
2p disgracieriez
3p disgracieraient

Subjonctif

Présent

1s disgracie
2s disgracies
3s disgracie
1p disgraciions
2p disgraciiez
3p disgracient

Imparfait

1s disgraciasse
2s disgraciasses
3s disgraciât
1p disgraciassions
2p disgraciassiez
3p disgraciassent

Imperatif

Imperatif Présent

2s disgracie
1p disgracions
2p disgraciez

Participe

Participe Présent

disgraciant

Participe Passé

ms disgracié
mp disgraciés
fs disgraciée
fp disgraciées
DISGRACIER
politiqueNiveau 4 (Intermédiaire)

▪ Sens : destituer

  • « Le roi d~ P, ses ministres. »
  • « Le ministre est d~. »