Conjugaison du verbe Enraidir

Temps disponibles

Infinitif

Infinitif Présent

enraidir

Indicatif

Présent

1s enraidis
2s enraidis
3s enraidit
1p enraidissons
2p enraidissez
3p enraidissent

Imparfait

1s enraidissais
2s enraidissais
3s enraidissait
1p enraidissions
2p enraidissiez
3p enraidissaient

Futur

1s enraidirai
2s enraidiras
3s enraidira
1p enraidirons
2p enraidirez
3p enraidiront

Passé Simple

1s enraidis
2s enraidis
3s enraidit
1p enraidîmes
2p enraidîtes
3p enraidirent

Conditionnel

Présent

1s enraidirais
2s enraidirais
3s enraidirait
1p enraidirions
2p enraidiriez
3p enraidiraient

Subjonctif

Présent

1s enraidisse
2s enraidisses
3s enraidisse
1p enraidissions
2p enraidissiez
3p enraidissent

Imparfait

1s enraidisse
2s enraidisses
3s enraidît
1p enraidissions
2p enraidissiez
3p enraidissent

Imperatif

Imperatif Présent

2s enraidis
1p enraidissons
2p enraidissez

Participe

Participe Présent

enraidissant

Participe Passé

ms enraidi
mp enraidis
fs enraidie
fp enraidies
ENRAIDIR
pathologieNiveau 6 (Avancé)

▪ Sens : engourdir, paralyser

  • « L'accident e~ la jambe. »
  • « La jambe e~, s'e~. »