Conjugaison du verbe Ensemencer

Temps disponibles

Infinitif

Infinitif Présent

ensemencer

Indicatif

Présent

1s ensemence
2s ensemences
3s ensemence
1p ensemençons
2p ensemencez
3p ensemencent

Imparfait

1s ensemençais
2s ensemençais
3s ensemençait
1p ensemencions
2p ensemenciez
3p ensemençaient

Futur

1s ensemencerai
2s ensemenceras
3s ensemencera
1p ensemencerons
2p ensemencerez
3p ensemenceront

Passé Simple

1s ensemençai
2s ensemenças
3s ensemença
1p ensemençâmes
2p ensemençâtes
3p ensemencèrent

Conditionnel

Présent

1s ensemencerais
2s ensemencerais
3s ensemencerait
1p ensemencerions
2p ensemenceriez
3p ensemenceraient

Subjonctif

Présent

1s ensemence
2s ensemences
3s ensemence
1p ensemencions
2p ensemenciez
3p ensemencent

Imparfait

1s ensemençasse
2s ensemençasses
3s ensemençât
1p ensemençassions
2p ensemençassiez
3p ensemençassent

Imperatif

Imperatif Présent

2s ensemence
1p ensemençons
2p ensemencez

Participe

Participe Présent

ensemençant

Participe Passé

ms ensemencé
mp ensemencés
fs ensemencée
fp ensemencées
ENSEMENCER
culture, cultivateurNiveau 1 (Débutant)

▪ Sens : pourvoir de semences

  • « Le cultivateur e~ le champ. »